Eragon

Per Adrià Gabarnet.

La pel·lícula Eragon és, probablement, la pitjor punyalada que se li hagi fet mai a un llibre. Si no fos per el títol, hauria jurat que són històries diferents.

La història narra les aventures que viu un jove granger anomenat Eragon, al voltant d’un regne imaginari de nom Alagaësia. Des del moment en què Eragon troba una estranya pedra blava que resulta ser un ou del qual en surt una cria de drac a la qual bateja amb el nom de Shapira, i amb la que pot comunicar-se telepàticament, es veu obligat a fugir del seu poble natal juntament amb Brom, un ancià que ensenyarà a Eragon el poder de la màgia i l’instruirà per a què arribi a ser un gran genet de drac i pugui derrotar el malvat rei Galvatorix. Pel camí, Eragon, Shapira i Brom es toparan amb molts perills i obstacles que hauran de superar de diverses maneres.

Qualsevol que llegeixi el llibre pensarà que és un gran llibre, i qualsevol que vegi la pel·lícula pensarà el mateix. Però pbre d’aquell que gosi fer les dues coses, perquè llavors estic segur que notarà el gran fracàs que la pel·lícula suposa. No dubto que la pel·lícula és un gran treball, però això no canvia la ínfima fidelitat que aquesta té a la història original, causant així personatges totalment diferents a les descripcions originals com els urgals (segons el llibre, éssers de més de tres metres d’alçada, pell blava i banyes de cabra), que a la pel·lícula no eren més que simples homes calbs, analfabets i res més. També es troba aquesta infidelitat en el personatge de Brom, en el llibre era un ancià ja bastant vell, a la pel·lícula no se li calculen més de cinquanta anys. L’únic personatge al qual li han donat una imatge exacta a la descripció és Durza, un dels dolents.

Cal dir també que, deixant de banda les descripcions, la pel·lícula està prou bé, té de tot, fantasia, acció, fins i tot algunes escenes romàntiques per a gent tendra. L’únic error que té la trama (a part d’algunes escenes del llibre eliminades) és l’espantós final d’aquesta. La història finalitza amb un ambient que suggereix una segona part, cosa que hauria de ser totalment impossible si tenim en compte les circumstàncies en què acaba la pel·lícula (que són totalment diferents a les del llibre).

En conclusió, Eragon és un gran llibre i també una pel·lícula digna de veure. Però, escolliu la versió que escolliu (personalment recomano el llibre), sobretot, MAI veieu l’altra versió, ja que la gran diferència podria resultar molt desagradable.